| |
| |
| |
| |
 |
|
| |
|
|
| |
El topònim d’Espluga de Serra fa referència
a una antiga cova utilitzada com ha refugi natural. El
poble a (1186) és al sector de llevant del terme,
a la capçalera del barranc de Tamúrcia ,
als vessants de ponent de la serra de Camporan, format
per un agrupament de cases, centrat per l’església
parroquial de la Purificació o de Santa Maria,
d’origen romànic i força modificada.
A l’alta edat mitjana formava part del pagus de
Viu de Llevata i la seva esglèsia fou donada el
947 al monestir de Lavaix. Al segle XI s’integrà
en el comtat de Pallars Jussà. Circumstancialment,
amb motiu de les lluites nobiliàries contra Pere
II, tingué el castell d’Espluga el veguer
de Ribagorça, Ramon de Molina. El 1381 figura en
el fogatge amb 6 focs i sota el domini de Ramon Claramunt;
en els censos del segle XVII està sota un domini
senyorial no precisat i a la fi de l’antic règim
(1831) era, com Castellet, dels marquesos de Gironella. |
|
|
|
|
