Invertebrats
Leptoneta paraculus, Xeroplexa ripacurcica i Dolichopoda bolivari. Aquest últim pertany a la família dels rafidofòrids. Aquesta espècie en concret, és un endemisme pirinenc d’hàbits cavernícoles. Dins la zona d’estudi, s’ha citat a la serra de Sant Gervàs. No hi ha cap estudi aprofundit dels invertebrats de la zona. Amb tot, a Casa Guilla de Santa Engràcia tenen bons coneixements del poblament d’insectes de la zona.

Peixos
La Terreta no té un poblament piscícola pròpiament dit, atès el fet que no hi discorre cap riu que porti un cabal mínim continuat al llarg de l’any. L’àrea està travessada per multitud de barrancades, la majoria de les quals aporten aigua uns pocs dies cada any. Tanmateix, considerant la importància dels rius com a corredors biològics, és oportú afegir unes referències sobre el poblament piscícola dels dos rius que delimiten el municipi de Tremp: la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
El tram de la Noguera Pallaresa que passa pel municipi de Tremp i el de la Noguera Ribagorçana que limita per l’oest l’àrea d’estudi i que connecta aquesta amb el congost de Mont-Rebei es pot classificar com a zona de transició al barb, atenent les seves característiques morfològiques i biòtiques. Les espècies associades a aquesta zona són una barreja de salmònids i ciprínids reòfils (barb roig, barb, boga de riu, bagra i gobi). Representen rius relativament amples i profunds, amb pendents menors i un llit de pedres petites i graves, amb alternança de ràpids i tolles. Tanmateix, són trams de riu força degradats, amb un cabal molt lluny al cabal ecològic atesa la proximitat d’algunes preses.

Les espècies de peixos més característiques de la zona són:

F. Ciprinidae
Barb comú (Barbus graellsi)
Carpa (Cyprinus carpio)

Madrilla (Chondrostoma toxostoma). Sembla ésser l’espècie més comuna, si tenim en compte els resultats de la pesca elèctrica realitzada periòdicament pels agents rurals (Justo Sorando, com. pers.).

Bagra comuna (Leuciscus cephalus)
F. Cobitidae
Llop de riu (Noemacheilus barbatulus)

F. Salmonidae
Truita comuna (Salmo trutta)

Truita arc iris (Oncorhynchus mykiss)

F. Bleniidae
Bavosa de riu (Blenius fluviatilis)

F. Anquillidae
Anguila (Anguilla anguilla). Sobta la presència d’aquesta espècie a la zona, atesa la gran quantitat d’embassaments presents aigües avall d’ambdós rius. L’explicació de la seva presència ve donada pels alliberaments que se’n fan cada any per part del DARP, amb individus procedents del Delta de l’Ebre (Justo Sorando, com. pers.). Resulta obvi esmentar la manca de sentit ecològic d’aquestes “repoblacions”, que es realitzen tant a la Noguera Ribagorçana com a la Noguera Pallaresa .

Cal destacar la poca importància de la truita en aquest tram d’ambdós rius en contrast amb els ciprínids, que són els més abundants (Roy 1997, Justo Sorando, com. pers.). Aquest és un efecte de la morfologia de la llera i de la gran productivitat que té el riu. Els aports de matèria orgànica de les granges properes provoquen un gran creixement de la vegetació, fet que condiciona l’aparició d’espècies omnívores, com els ciprínids.

Amfibis i rèptils
El poblament d’amfibis de la zona d’estudi és pobre, atenent el fet que es tracta d’un grup de vertebrats essencialment associats a medis humits, que a Catalunya troben la seva màxima diversitat i densitat poblacional a la Catalunya humida (Garrotxa, Ripollès i part d’Osona). Pel que fa als rèptils, hi són més ben representats, tot i que existeix una mancança d’estudis específics sobre la zona. Per tant, ens hem de remetre a Llorente et al. (1995), a l’informe realitzat per en Joan Estrada per a la FTP (1999) i a comunicacions fiables de gent de la zona, fins que disposem d’una prospecció exhaustiva de la zona.

El llistat d’espècies amb presència segura (*) i de distribució potencial a les quadrícules corresponents a la Terreta és el següent:

F. Salamandridae
Salamandra (Salamandra salamandra). No es troba citada a la zona dins l’Atlas, tot i que hi té certs hàbitats adients, com la fageda de Castellet.

Tritó pirinenc (Euproctus asper). Es tracta d’una espècie que té en la zona un dels sectors més meridionals de distribució a Catalunya. Té un elevat interès faunístic i biogeogràfic, en ésser un endemisme pirinenc. La seva presència és possible a la zona d’estudi, en zones molt petites, a la part alta de barrancs com el d’Espills, on s’hi mantenen tolles tot l’any amb una temperatura molt baixa (en ésser indrets molt ombrívols i enclotats) i amb un grau d’oxigenació relativament bo. En una zona molt propera, dins del barranc de Gurp, l’espècie hi és present amb tota seguretat.

F. Discoglossidae
Tòtil (Alytes obstetricans)*

F. Pelobatidae
Granoteta de punts (Pelodytes punctatus)*

F. Bufonidae
Gripau comú (Bufo bufo)*

F. Ranidae
Granota verda (Rana perezi)*

F. Lacertidae
Sargantaner gros (Psammodromus algirus)*

Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida)*

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)*

Sargantana roquera (Podarcis muralis)*

F. Anguidae
Vidriol (Anguis fragilis)*

F. Colubridae
Serp verd i groga (Coluber viridiflavus). Aquest sector constitueix un dels límits de la distribució meridional de l’espècie a Catalunya, i és substituïda per Malpolon monspessulanus, amb qui presenta una forta competència. Probablement, de ser-hi present, la serp verd-groga quedaria arraconada en els sectors més frescals o més alts (fagedes, bosquets situats al fons dels barrancs, etc.).

Serp verda (Malpolon monspessulanus)*. Comuna.
Serp blanca (Elaphe scalaris)*. Comuna.

Serp d’aigua (Natrix maura)*. Presència segura, tot i que molt puntual, atesa l’escassetat de punts d’aigua permanents.

Serp llisa septentrional (Coronella austriaca)*. Presència interessant, ja que és una espècie relativament rara a Catalunya.

Serp llisa meridional (Coronella girondica)*

F. Viperidae
Escurçó pirinenc (Vipera aspis)*


Aus
Aquest és el grup de vertebrats més ben representat a la zona. També és el que aporta un major nombre d’arguments conservacionistes i el que té un major atractiu per atraure el turisme ecològic.
Sens dubte, el grup d’ocells més interessant, des del punt de vista de llur interès en cercles conservacionistes, fragil·litat i atractiu ecoturístic és el dels grans rapinyaires, del que en destaquen sobretot els necròfags. Les espècies d’aquest grup presents a la zona són:

Trencalòs (Gypaetus barbatus)
Es tracta d’una de les espècies de rapinyaires més amenaçades d’Europa i, fins fa ben poc, el seu estudi i conservació gaudia dels beneficis d’un projecte LIFE de la Unió Europea. Al sector de la Terreta hi nien dues parelles, tot i que també hi transiten diversos individus més fora del període reproductor.
És una espècie sensible a la presència humana, fet que determina la necessitat que té d’una certa tranquil·litat, sobretot a les rodalies de l’indret on té el niu.

Voltor comú (Gyps fulvus)
És força abundant a la zona. Hi ha unes 50 parelles reproductores, repartides en diversos nuclis. Nia als tallats calcaris de les serres que envolten la Terreta. En destaquen les penyes properes a Sapeira i les parets del vessant sud de la serra de Sant Gervàs.

Aufrany (Neophron percnopterus)
De totes les espècies de necròfags presents a la Península Ibèrica, aquesta és la més emparentada amb el trencalòs. Es tracta d’un ocell nidificant escàs a Catalunya i a la zona de la Terreta se’n poden trobar dues parelles reproductores.

D’entre la resta de grans rapinyaires, en destaca l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), que també nidifica a la zona, prop del nucli de Sapeira. També cal destacar-ne el duc (Bubo bubo), freqüent a les barrancades i a les penyes (Justo Sorando, com. pers.). El falcó pelegrí (Falco peregrinus) també nia a la zona.

També es pot considerar de gran interès la presència d’espècies de caràcter marcadament mediterrani, com alguns sílvids (Sylvia conspicillata, Sylvia undata, Sylvia cantillans), el còlit negre i la merla roquera, que troben en aquestes contrades un dels seus límits septentrionals de reproducció a Catalunya.

Menció especial mereixen també algunes espècies sobre les quals existeix certa pressió cinegètica, pel fet que constitueixen una important font d’aliment pels grans rapinyaires (cas de la perdiu roja Alectoris rufa i la guatlla Coturnix coturnix), o bé per la seva escassetat a Catalunya, com la perdiu xerra (Perdix perdix). Aquesta darrera espècie presenta alguns efectius a la zona del Pui de Lleràs, on sovint s’hi observen estols post-reproductors, i nidifica amb tota seguretat a Sant Gervàs.

Dins d’aquest grup d’espècies amb certa pressió cinegètica, trobaríem la becada (Scolopax rusticola). Aquest ocell mostra una bona presència hivernal, sobretot als boscos de ribera de la Noguera Pallaresa, però també sembla trobar-se amb freqüència a la roureda d’Aulàs i en algun altre petit plap de roure dins la zona de la Terreta. La roureda d’Aulàs sembla un bon indret per a la seva nidificació (Estrada 1999). La roureda constitueix també un bon hàbitat per una altra espècie forestal escassa a Catalunya, com el picot garser petit (Dendrocopos minor). Aquest és un bon motiu per fer-ne una futura prospecció acurada.

Mamífers
Tot seguit es presenta la llista dels mamífers amb presència a la zona, segons Gosàlbez (1987) i Ruiz-Olmo i Aguilar (1995).
*Espècies que segons la bibliografia tenen en aquest sector un dels seus límits de distribució.
Talp (Talpa europaea)
Mussaranya cua-quadrada (Sorex araneus)*
Mussaranya menuda (Sorex minutus)
Mussaranya pirinenca d’aigua (Neomys fodiens)*
Mussaranya nana (Suncus etruscus)*
Mussaranya vulgar (Crocidura russula)

Liró (Glis glis)*
Rata cellarda (Eliomys quercinus)
Ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)
Rata negra (Rattus rattus)
Rata comuna (Rattus norvegicus)
Ratolí domèstic (Mus musculus)
Ratolí mediterrani (Mus spretus)
Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
Talpó comú (Microtus duodecimcostatus)
Eriçó comú (Erinaceus europaeus)*
Eriçó clar (Erinaceus algirus)*

Conill (Orictolagus cuniculus).
Llebre europea (Lepus europaeus). Relativament comuna en tot el sector.

Esquirol (Sciurus vulgaris)
Mostela (Mustela nivalis)

Fagina (Martes foina). Abundant.

Llúdriga (Lutra lutra). Aquest mustèlid es pot trobar tant a la Noguera Pallaresa com a la Noguera Ribagorçana. Sense tenir mides poblacionals gaire grans, el seu estat de conservació és bo a la Noguera Pallaresa, on sembla que els seus efectius han anat incrementant-se des de l’any 1987 i arriba actualment fins a la part baixa de l’embassament de Cellers. Pocs anys abans se n’havia produït una gran davallada a tota la conca del Pallaresa, a causa principalment dels aiguats del 1982. Al Ribagorçana la seva població també mostra un bon nombre d’individus. És especialment bona la zona del congost de Mont-Rebei, un espai adquirit recentment per la FTP i molt proper a la zona de la Terreta. Segons Ruiz-Olmo (1994), el tram mig del Ribagorçana té una de les poblacions més estables de llúdriga a Catalunya, tot i que existeix una forta saturació de l’hàbitat disponible.

Però al marge dels dos rius principals, se’n troben rastres en barrancs que porten aigua ocasionalment i en els rius Conques i Abella, gairebé sense aigua ni peixos, tot i que es troben en les proximitats de l’embassament de Cellers. Aquests barrancs formen part dels desplaçaments ocasionals de la llúdriga en recerca d’aliment. Aquesta característica podria fer que molt ocasionalment l’espècie fos present a la zona de la Terreta, tot i que dista molt de ser el seu hàbitat idoni.

Pel que fa als barrancs aiguavessants del Ribagorçana, la presència de la llúdriga és ocasional (barrancs de Montanyana, Escarlà, Sobrecastell o Solà), essent-ne absent a molts d’altres, atès el seu elevat grau d’eutrofització (Ruiz-Olmo 1994).

Toixó (Meles meles). És un dels mamífers més abundants a tota l’àrea (Roy 1997), juntament amb la guilla.

Gat fer (Felis sylvestris). Sembla que es tracta d’un mamífer relativament comú a la zona, tot i que no se’n tenen dades exhaustives ni pel que fa al nombre d’individus ni pel que fa al seu grau d’hibridació, que podria ésser elevat, atesa l’abundància de gats domèstics en els nuclis habitats.

Geneta (Genetta genetta)

Linx (Lynx sp.). A la zona de la Terreta s’han vist alguns mamífers que semblen coincidir amb la descripció del linx. De fet, aquests avistaments són força comuns a tot el Prepirineu català i a zones del Pirineu axial.

Malgrat aquestes citacions i la presència d’alguns rastres, no hi ha proves definitives de la seva presència a la zona.

Tanmateix, el que no sembla prou clar és de quina espècie de linx es tractaria, en cas que hi fos. Fins al segle passat, el linx ibèric no només ocupava la meitat inferior de la Península Ibèrica, sinó que arribava fins a àrees del sud de França. Hi ha documents que apunten a la seva distribució en sectors del Prepirineu aragonès fins fa relativament poc. Segons Ruiz-Olmo i Aguilar (1995), ambdues espècies podrien haver poblat en simpatria els Pirineus, on es trobarien en els seus respectius límits de distribució. Atenent aquestes dades, no podríem assegurar que les cites de la zona de la Terreta corresponguin a cap de les dues espècies amb seguretat. Només l’anàlisi dels seus excrements o l’avistament directe d’algun individu podrien donar-nos-en la identificació segura.

Guineu (Vulpes vulpes). Abundant arreu.

Senglar (Sus scrofa). Abundant arreu.

Isard (Rupricapra pyrenaica). Visitant ocassional de la zona, sobretot durant l’hivern (Castilló, 1998). El Justo Sorando, agent rural de la zona, esmenta la presència d’alguns individus bona part de l’any a la zona del barranc d’Espills.

Cabirol (Capreolus capreolus). Aquest cèrvid ha experimentat un increment notable dels seus efectius poblacionals en tota la seva àrea de distribució a Catalunya. També ha estat el cas de la Terreta, d’on sembla que la població té els orígens en individus procedents del Pallars Sobirà i de la Val d’Aran. Desconeixem quin efecte té sobre aquesta espècie la caça, però probablement se n’abaten furtivament un cert nombre cada any en el decurs de les batudes de senglar.

No tenim gaires dades sobre els quiròpters de la zona, tot i que l’existència de gran quantitat de coves i baumes podria fer que n’hi hagués d’interessants. Aquest Pla podria l’inici d’un estudi sobre aquest grup, probablement els vertebrats més desconeguts de Catalunya. S’ha citat una colònia de cria de rat-penat de bosc Barbastella barbastellus, una espècie escassa al nostre país i al conjunt del continent (Marc López com. pers.).

Text: Pla de gestió de la Terreta