La vegetació submediterrània de tendència continental domina a tota la meitat N del Prepirineu central català. Aquesta dominància es veu trencada per alguns claps de vegetació subalpina i medioeuropea en les cotes més altes (Folch et al., 1984).
Les serres de Cis, Sant Gervàs, Lleràs i Boumort constitueixen un eix de transició entre la depressió mitjana prepirinenca i el Pirineu axial, essent una zona divisòria entre la regió eurosiberiana i boreoalpina i la regió mediterrània. Aquest fet determina que en aquesta zona apareguin espècies i comunitats vegetals característiques de cadascuna d’aquestes grans regions biogeogràfiques, la qual cosa dóna al conjunt un gran valor ecològic i científic (Folch et al., 1984).
Els dos factors que més han influït en l’evolució de la vegetació a la Terreta són els diferents microclimes a causa de l’accidentada orografia; i l’activitat humana, basada en l’agricultura i la ramaderia. A continuació es repassa l’estructura i distribució de les principals comunitats vegetals de la zona segons les dades de Castilló (1998).
Antigament els conreus de cereal dominaven els planells i fondalades de la Terreta, però actualment es concentren a les zones de menor pendent. Això fa que la part baixa de les serres torni a estar ocupada per rouredes de roure de fulla petita (Violo-Quercetum faginae), ben adaptades als estius secs i càlids i als hiverns freds.
Les fagedes amb boix (Buxo-Fagetum subass. lathyretosum verni, Buxo-Fagetum subass. luzuletosum niveae) són les comunitats arbòries més interessants de la Terreta, ja que es troben força al S de la seva àrea òptima de distribució. Es localitzen en vessants orientades al NW, a la part mitjana de les serres. Es tracta de comunitats relíctiques que poden sobreviure gràcies a l’aport hídric de les precipitacions orogràfiques.
Les rouredes de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis) i els carrascars (Buxo-Quercetum rotundifoliae) es troben a la part mitjana de les serres; ocupant fondalades i orientacions W les primeres, i replans de roca de sòl esquelètic les segones. Els carrascars es presenten molt empobrits en espècies, ja que es troben per sobre del seu rang d’alçades òptim.
Totes les pinedes de la Terreta provenen de repoblacions fetes les dècades dels 60, 70 i 90. Si s’analitzen entenent que es van fer per sostenir les capçaleres dels barrancs, el resultat és correcte, ja que un 90% de la superfície repoblada està coberta d’arbres. Però des d’un punt de vista biològic, silvícola, paisatgístic i fins social, les repoblacions tenen mancances greus. Les possibles raons del seu mal creixement són la utilització majoritària de pi roig (Pinus sylvestris) enlloc de pinassa (P. nigra) per sota els 1400 m i en solanes; i que per sobre els 1400 m l’aterrassament va accentuar els processos de criotorbació, i va alentir molt el creixement dels arbres. L’impacte paisatgístic dels aterrassaments és notable, i es veu incrementat per l’aspecte raquític que presenten els arbres. Les repoblacions també tenen una marcada pobresa faunística. Finalment, la població en general de la Terreta les veu poc apropiades per la zona.
Les boixedes són les comunitats arbustives més abundants a la part mitjana i alta de les serres. Es tracta del primer estadi de degradació de rouredes de fulla petita (Ononido-Buxetum) o de rouredes de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis subass. buxetosum), i són fruit de l’elevada càrrega ramadera existent fins fa uns anys.
Les comunitats herbàcies més extenses de la Terreta són de caràcter xèric, formades per joncedes (Aphyllantho-Lavanduletum pyrenaicae a les cotes altes i Brachypodio-Aphyllanthetum a les cotes baixes) i fenassars (Brachypodietum phoenicoidis) fruit de la degradació de rouredes i carrascars. Entre les pastures mèsiques cal destacar Plantagini-Seslerietum, situades a la part culminal de les serres de Lleràs i Camporan. Aquestes presenten una barreja d’espècies altimontanes i subalpines gràcies a les baixes temperatures, la innivació hivernal i les precipitacions orogràfiques.
Les comunitats rupícoles són molt freqüents a totes les serres que envolten la Terreta. La més característica dels replans de roca és Narcisso-Erodietum rupestris, descrita per primer cop a la serra de Lleràs per Romo (1989); mentre que Saxifrago-Ramondetum myconi és la més comú als escarpaments obacs.

Llistat d’espècies
Arbres
F. Pinàcies
Pi blanc (Pinus halepensis)
Pinassa (Pinus nigra)
Pi roig (Pinus sylvestris)
F. Taxàcies
Teix (Taxus baccata)
F. Salicàcies
Àlber (Populus alba)
Pollancre (Populus nigra)
Trèmol (Populus tremula)
F. Fagàcies
Faig (Fagus sylvatica)
Carrasca (Quercus ilex)
Roure martinenc (Quercus pubescens)
Roure de fulla petita (Quercus faginea)
F. Ulmàcies
Om (Ulmus minor)
Lledoner (Celtis australis)F. Rosàcies
Moixera (Sorbus aria)
Servera (Sorbus domestica)
F. Aceràcies
Auró negre (Acer monspessulanum)
Blada (Acer opalus ssp)
F. Aquifol·liàcies
Grèvol (Ilex aquifolium)
F. Oleàcies
Olivera (Olea europaea)
Freixera de fulla gran (Fraxinus excelsior)
F. Juglandàcies
Noguera (Juglans regia)
F. Simarubàcies
Ailant (Ailanthus altissima)
F. Moràcies
Figuera (Ficus carica)

Arbusts, lianes i mates
F. Cupressàcies
Càdec (Juniperus oxycedrus)
Savina (Juniperus phoenicea)
F. Ranunculàcies
Vidiella (Clematis flammula)
F. Rosàcies
Roser silvestre (Rosa sp.)
Corner (Amelanchier ovalis)
Cirerer de guineu (Prunus mahaleb)
Esbarzer (Rubus ulmifolius)
Arç blanc (Crataegus monogyna)
F. Papilionàcies
Argelaga (Genista scorpius)
F. Coriàcies
Roldor (Coriaria myrtifolia)F. Anacardàcies
Noguerola (Pistacea terebinthus)
F. Fagàcies
Garric (Quercus coccifera)
F. Cornàcies
Sanguinyol (Cornus sanguinea)
F. Salicàcies
Sarga (Salix elaeagnos)
F. Ericàcies
Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi)
F. Buxàcies
Boix (Buxus sempervirens)
F. Labiades
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Espígol (Lavandula sp.)
Sajolida (Satureja montana)
F. Caprifoliàcies
Èvol (Sambucus ebulus)
Lligabosc (Lonicera sp.)
Les espècies arbòries més abundants de la Terreta són el roure de fulla petita (Quercus faginea) a les parts baixes, el roure martinenc (Quercus humilis) a la part mitjana de les serres, la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) a qualsevol indret de sòl esquelètic, i el pi roig (Pinus sylvestris) en repoblacions. Entre les espècies arbustives destaquen per ser molt comuns i abundants a la zona: el boix (Buxus sempervirens), l’argelaga (Genista scorpius), el romer (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula angustifolia, L. latifolia), el timó (Thymus vulgaris), etc. Les herbàcies més comuns i abundants són les diferents espècies de fenàs (Brachypodium retussum, B. phoenicoides, B. pinnatum), la jonça (Aphyllanthes monspeliensis), Erodium foetidum subsp. rupestre, etc.
A la serra de Lleràs hi ha espècies de gran valor biogeogràfic: per haver estat descrites només en aquesta serra.

Text: Pla de gestió de la Terreta