Activitat de l'Aula d'Extensió Universitària de Tremp: Els minerals crítics. Els materials que mouen el món

Tema: Els minerals crítics. Els materials que mouen el món

Síntesis: Les noves tecnologies, la transició energètica, el progrés de la qualitat de vida i l’increment de la població mundial han causat un augment de l’ús de matèries primeres, en especial dels anomenats minerals o elements crítics. Els minerals crítics són aquells que es consideren vitals per a la bona marxa de l’economia mundial però el subministrament dels quals pot estar en risc a causa de múltiples factors: la seva escassetat a la Terra, el context geològic, la dificultat tecnològica d’extracció i factors econòmics, als quals en els darrers anys s’hi han afegit factors com el context geopolític del país on es troben, l’impacte ambiental del tractament, regulacions governamentals, repercussió social o altres. Els minerals crítics estan molt lligats a les noves tecnologies que s’utilitzen en els cotxes elèctrics, els telèfons mòbils o els ordinadors i a formes d’energia considerades netes com les plaques solars o els molins de vent. La Unió Europea cada any actualitza una llista de minerals crítics. La del 2023 conté uns 70 elements, minerals i materials crítics i inclou metalls com l’alumini, el coure, el cobalt, el liti, el manganès, les terres rares i els minerals del grup del platí entre molts d’altres.

A la Terra existeixen 94 elements químics diferents d’origen natural. Les noves tecnologies i les formes noves d’energia utilitzen la major part d’aquests elements (per exemple, un telèfon mòbil conté més de 50 metalls diferents) i l’extracció de molts d’ells és molt superior a la de la seva disponibilitat en dipòsits minerals a l’escorça terrestre, fet que implica que si no millora la producció o canvien les reserves, aquests elements s’esgotaran en els propers 50 anys. Alguns dels elements que es requereixen com el Fe, Al, Mg, Ti i Mn són molt abundants (entre un 0,5 i un 10%) i el seu subministrament no es veu fortament amenaçat ja que per fer viable un dipòsit de ferro, per exemple, cal un factor d’enriquiment d’un 9% aproximadament. En canvi elements com Cu, Zn i Ni són més escassos (abundància entre 30-70 parts per milió, ppm) i s’han de concentrar de l’ordre de 100, 200 o 300% per a què un dipòsit sigui rendible econòmicament. El platí té una abundància mitjana de 1.5 parts per bilió (ppb) i per a què sigui explotable el factor de concentració ha de ser de 3300x. En un dipòsit de platí, s’ha de remoure una tona mètrica de roca per extraure’n uns 5 g de platí.

En aquesta xerrada exposarem quins són els minerals crítics, valorarem l’abundància d’aquests minerals a la Terra i hi posarem un marc geològic: de quines roques s’extrauen i en quins contextos geològics i farem una pinzellada de la geopolítica. Hem de conscienciar-nos que els recursos naturals són finits, i s’han d’explotar i utilitzar de forma que no es malmeti la Terra de cara a generacions futures.