Els orígens

Els orígens de Tremp semblen situar-se a inicis del segle IX, quan en un document de l’any 839 es cita “Sancte Marie ad TRIMPLO” referint-se a l’esglèsia i temple de Santa Maria de Valldeflors. Per Joan Corominas,Trimplo és l’arrel etimològica de Tremp, segons Corominas, aquest trimplo és el temple al voltant del qual naixerà la població de Tremp.

El Tremp alt medieval era un territori de frontera entre sarraïns i cristians i que com a conseqüència de les ràtzies musulmanes l’església va ser saquejada i destruïda en diverses ocasions. Amb l’objectiu de defensar-se d’aquestes incursions, Tremp va passar ser una vila closa, a partir del bastiment de la muralla, les 6 torres de defenses i un fossat .

Tremp va ser una ciutat emmurallada fins a finals del segle XIX i principis del XX.  Les muralles van anar caient de forma gradual, des del 1876, quan es va enderrocar el pany de muralla situat davant el carrer Sant Roc, que de retruc va fer caure la torre de la Gavatxa. El  1910 va caure el darrer tram de muralla que anava des de l’edifici de l’Ajuntament fins la Torre de la Sagristia. Avui, tan sols, es conserva el tram de muralla que va des de la Torre de la Sagristia fins a Casa Feliu.

Tenia 4 torres de defensa (Sagristia, Mingo, Gavatxa i dels Padres) i dues annexionades a les cases (Millet i de Feliu).  L’altre element defensiu, el fossat o vall, és el que dóna nom a la Plaça Passeig del Vall.

Junt, amb torres i muralles, també hi havia els portals d’entrada i sortida de la població: Portal de Peressall, de l’Àngel (C/Forn), de Capdevila, de Soldevila i de Sant Roc.

El primer nucli de població encerclava Tremp amb dos eixos principals: el carrer Dr. Roure fins la Plaça Capdevila i el Carrer Peresall fins el Carrer del Forn.

Des de 1174 que es té constància del privilegi de fer fires, en destaquen la Fira dels Alls, celebrada el 4 d’agost, per Sant Domènec i la fira de Sant Tomàs, el 21 de desembre.

Durant la Baixa Edat Mitjana, el segle XIV, amb el creixement de les ciutats, Tremp va ampliar el recinte emmurallat cap al sud, cap el Carrer Soldevila. També va créixer cap a fora les muralles, amb el barri del raval  i el convent de Sant Jaume de Pallars situat passat el pont medieval amb el mateix nom. El 1385, el rei Pere III, el Cerimoniós, atorgava a Tremp  el privilegi de celebrar fires  2 cops a l’any, amb una durada de 15 dies.