Elektra, festa de l'aigua i la llum
Abans que arribi La Canadenca
El Pallars viu, a partir de 1911, un moment històric de transformació amb l’arribada de La Canadenca i d’Energía Eléctrica de Cataluña, que impulsen la construcció de les primeres grans instal·lacions hidroelèctriques del país per atendre les necessitats energètiques de Barcelona. A l’època, el Pallars era una comarca llunyana, però que es va considerar idònia per l’aprofitament de l’aigua dels rius. Aquest interès, sobrevingut i no buscat ni per la gent ni per les institucions de la comarca, esclata sobre el territori i el transforma radicalment sense gairebé poder-se’n fer a la idea. Comença un camí sense retorn per a una manera de viure i una economia seculars que topen amb la modernitat i les seves contradiccions.
Els primers anys del segle XX, la fil·loxera arrasa el conreu de la vinya, com a conseqüència, la població es veu forçada a emigrar. El novembre de 1911 la història fa un tomb amb l’arribada dels primers enginyers de La Canadenca. La vida local es capgira i els homes i dones del país no saben si assimilar-ho o rebutjar-ho. Als ulls de la gent, dia per dia es trasmuda el paisatge que sempre havien vist immutable. Les reticències conviuen amb les il·lusions, les pors amb les oportunitats, l’admiració pel progrés amb la fidelitat a la terra, la virtut amb la moralitat relaxada. Dubtes, malfiances i esperances del comú de la gent, d’innocents, de necessitats, d’oportunistes i d’espavilats.
Amb la rememoració històrica de l’arribada de La Canadenca al Pallars, aquesta edició inaugural d’Elektra, la Festa de l’Aigua i la Llum, es dedica a aquest moment en què una societat i una economia tradicionals i en crisi reben l’impacte d’una modernitat tan agosarada i enlluernadora com incerta. Del caciquisme a la protesta sindical, de missa primera al cabaret, d’aixecar paret seca a encofrar formigó, de carregar el ruc a omplir vagonetes. Amb Elektra reviurem aquests i tants altres contrasentits de l’instant primer en què Tremp i el Pallars es connecten —amb paraules de Pep Coll— al segle de la llum.