Basílica de Valldeflors
Les primeres notícies de l’església constaten que estava situada dins del terme del castell de Talarn, tot i que a partir d’una donació feta per Ramon V a l’església, Tremp va funcionar com un terme autònom dins del de Talarn, de propietat, domini i jurisdicció totalment eclesiàstica i envoltat de jurisdiccions comtals. A partir de l’any 1090 fou seu d’una canònica que es convertí, a partir del segle XV, en secular i col·legiata i a des de 1852 en arxiprestal.
El 1923 Pius XII li concedí el títol de basílica. La primitiva església de característiques romàniques fou reemplaçada totalment per l’actual, un edifici d’una única nau amb capelles laterals, bastit inicialment entre 1638 i 1647. El campanar fou aixecat el 1638 l’any 1909 se li efectuaren diverses adaptacionsque van configurar l’actual imatge. L’any 1701 es va construir un retaule major presidit per la Verge de Valldeflors.
A l’interior destaca el magnífic orgue, d’origen barroc, que fou restaurat a inicis del segle XX per l’enginyer de la Canadenca F.S. Pearson, moment en què aquesta empresa portava a terme les grans obres hidràuliques de la Noguera Pallaresa. ambé en una de les capelles laterals hi ha un retaule de la Sagrada Familia , rèplica de l’original de Josep Llimona i marc d’Antoni Gaudí que presidí la cripta del temple expiatori de la Sagrada Familia de Barcelona, donat a la parroquia de Tremp i col·locat en aquesta capella de Sant Josep Manyanet, inspirador del temple.