Punts d'interès - Audioguies
Aquestes guies han estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Pla de Foment de Turisme
Els orígens de Tremp
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Els orígens de Tremp es remunten a l’edat mitjana amb la construcció de l’Esglèsia llavors coneguda com a Santa Maria de Pallars. No sé sap del cert l’etimologia de Tremp però sembla indicar que corresponia a l’etimologia d’origen preromà Trimporo com a lloc situat en un terreny pla i fèrtil, amb l’aigua de rius i barrancs a prop. També hi ha referències que la paraula Tremp prové de llatí Trimplo (templum).
Tremp va créixer al voltant de la seva església a l’edat mitjana, al voltant del segle XI (alta edat mitjana) i ho va fer en un recinte emmurallat i dues torres circulars (Sagristia i Torre del Mingo) i a partir de la què es va conformar una societat pagesa i menestral. El primer recinte emmurallat que tancava Tremp anava al voltant del Carrer del Forn, Pl. de les verdures i carrer Peressall. La muralla tenia 4 portals que eren (portal de Capdevila, portal de l’Àngel al carrer del Forn, el portal de Soldevila, el portal del carrer Peressall). entre les dues torres Sagristia, Mingo
A partir del segle XIV es va tornar a donar un nou creixement urbanístic amb l’eixamplament de la muralla i la construcció dues torres més (Gavatxa i Padres) i la vila de Tremp es va convertir en una vila comercial i manufacturera. Es va ampliar el nucli urbanístic cap al carrer Mercadal, carrer Soldevila i Passeig del Vall.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Basílica Mare de Déu de Valldeflors
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Sembla que les primeres referències documentals de la l’església de Santa Maria de Pallars podrien ser de mitjans del segle IX quan apareix en les actes de consagracions de les esglésies del Bisbat d’Urgell, però no està del tot clar.
L’església de Santa Maria de Pallars en aquest període alt medieval tindria un caràcter cristianitzador, tenint en compte l’avanç de la conquesta àrab a pràcticament tot el territori català i que, a més, va haver de patir els embats de les ràtzies (saquejos) musulmanes ja que la vila de Tremp es trobava situada en territori de frontera entre cristians i musulmans. El 1079 després d’un atac musulmà es va dur a terme una reconstrucció de l’església gràcies a la voluntat dels comtes Ramon i Valença de Pallars.
D’aquest període medieval sorgeix la llegenda de la Verge de Valldeflors. Es diu que en aquella època quan els saquejos musulmans eren continuats i la por a que pogussin robar la imatge de la Mare de Déu, els vilatans de Tremp van decidir amagar la talla de fusta. Van passar els anys i un dia de ple hivern va brotar un roser prop de l’altar de l’església. Aquest fet els va estranyar i en mirar què hi podia haver, van trobar la imatge de la verge de davall de les flors, i per aquest fet, en l’actualitat la coneixem com la Verge de Valldeflors.
Més informació a la secció de Patrimoni
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme.
Creu de Terme
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Les creus de terme són un element arquitectònic medieval que tenien per finalitat marcar el límits urbans d’una població. En aquest cas, aquesta creu de terme no marca els límits urbans de Tremp, tot i poder-ho semblar ja que es troba a extramurs.
És una creu d’estil gòtic que va arribar a Tremp com a donatiu o agraïment del Bisbat d’Urgell al Consell de la Vila per haver portat l’aigua al convent de les Mares monges de l’Ensenyament, actual Col·legi M. Immaculada durant la seva construcció a mitjans del segle XIX.
La creu presenta a l’anvers la imatge de Crist i al revers la verge amb el Nen. Aquesta creu està sobre un capitell esculpit sobre una columna hexagonal.El capitell està decorat amb temes de la crucifixió i motius nobiliaris i heràldics, 4 cares corresponen a persones i 2 a escuts, entre els què es pot veure la flor de lis. Té un braç trencat, però no se sap del cert quan es va produir, les fonts documentals gràfiques del 1925 mostren com el braç ja havia desaparegut.
Té la peculiaritat que s’ha ubicat en diversos espais de la mateixa plaça, amb bases diferents fins que, finalment, l’any 1922 es va decidir construir una base de pedra amb una font als seus peus, aquesta font era coneguda pels trempolins com la Font del Croc perquè la gent es donava cops al colze quan hi anava a beure.
Més informació a la secció de Patrimoni
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Torres
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Tremp va créixer al voltant d’un recinte emmurallat i les seves torres de defensa, era una vila closa vertebrada a l’entorn de l’església de Sant Maria de Pallars. Aquest primer nucli de creixement s’ha de situar entre els segles X-XI i tenia com a traçat el carrer Peressall i del Forn en sentit horitzontal i un de vertical que anava nord-sud des del Carrer Dr Roure fins la Plaça de les Verdures o Plaça del Centre.
Aquest recinte clos tenia dues torres circulars de defensa i, a més també hi havia dues torres de vigilància situades dins d’edificis. Les torres circulars eren la de la Sagristia (al costat de la Basílica) i la Torre del Mingo (situada a la Plaça Capdevila). Per la seva banda, les torres de vigilància estaven situades una a Casa Feliu i l’altra a casa Millet (situada al costat de l’antic edifici de l’Hospital dels pobres).
Durant període baixmedieval al segle XIV, la vila va créixer en superfície i número d’habitants. Es va ampliar el recinte emmurallat construint 2 torres més de defensa, la de la Gavatxa (a la Plaça del Mercat i la dels Padres (situada a l’antic Col·legi Sant Josep, actual Epicentre).
Resten d’empeus 3 de les 4 torres, la torre de la Gavatxa es va enderrocar junt amb el portal de Sant Roc quan va caure el tram de muralla de la Plaça del Mercat. Actualment, es poden veure les torres de la Sagristia, Capdevila i dels Padres.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme.
Muralla i portals
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Tremp va ser una vila closa circular fins a finals del segle XIX i inicis del XX quan es van enderrocar les muralles. Va tenir 2 fases de creixement, la primera amb la fundació i creixement de la vila a partir del segle XI i una segona fase a partir del segle XIV amb un creixement demogràfic i urbanístic.
La primera fase de creixement va encerclar la població de Tremp intramurs (dins la muralla) amb l’objectiu de defensar la vila de possibles atacs, ja que amb anterioritat havia patit les ràtzies musulmanes. Aquest recinte emmurallat anava pel Carrer Peressall direcció carrer del Forn i girava cap al Pare Manyanet, Plaça Capdevila, la Basílica i tancava el cercle en el punt d’inici al carrer Peressall.
Al segle XIV la muralla es va eixamplar i la ciutat va créixer cap al sols de vila, cap al carrer Soldevila, el Carrer Mercadal i la Plaça del Mercat. A la sortida d’aquests carrers s’hi va construir la muralla que reprenia el recorregut des del portal del Forn o de l’Àngel direcció Carrer Pare Manyanet amb el Portal de Sant Roc i la Torre de la Gavatxa, seguint pel Carrer Soldevila i el seu portal i cap al Col·legi Sant Josep la torre dels Padres i el darrer tram era el del Passeig del Vall que tancava el cercle amb el carrer Peressall.
Al segle XIX les ciutats tenen la necessitat d’obrir-se i créixer fora del recinte emmurallat. En el cas de Tremp a les darreries del segle XIX es va començar a enderrocar la muralla per trams.
El tram de muralla de la Plaça del Mercat va ser enderrocat l’any 1876. En aquest enderrocament també van desaparèixer el portal de Sant Roc i la torre de la Gavatxa. El 1903 s’enderrocava el portal de Soldevila i al cap d’uns anys ho feia el tram de muralla del Passeig del Vall, just on hi ha el vall o fossat que estava situat davant la muralla i era un element defensiu més.
El darrer tram de muralla que va caure va ser del Peressall, l’any 1910, junt amb aquest pany de muralla també va desaparèixer el portal de Peressall.
Dels vestigis arquitectònics de la muralla, en l’actualitat podem veure el tram de muralla que va des de la torre de la Sagristia fins Casa Feliu.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme,
Hospital dels pobres (Jutjat)
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
L’hospital dels pobres, actual jutjat de Tremp, va ser fundat l’any 1521 per Jaume Fiella. Es tractava d’un edifici d’assistència a la pobresa. Fiella havia estat president de la Generalitat de Catalunya pel braç eclesiàstic i en acabar el mandat va traslladar-se a Tremp per fundar l’Hospital que substituïa l’hospital de la vila.
L’hospital dels pobres va estar en funcionament en aquest edifici fins l’any 1835, any en què va ser traslladat al Convent de Caputxins on actualment hi la residència d’avis Jaume Fiella. Des del seu traslladat l’edifici ha tingut diversos usos, des de presó, a magatzem i actual edifici dels jutjats.
L’edifici era d’estil gòtic tardà, actualment encara es poden elements arquitectònics de l’època com són els arcs apuntats de l’interior amb l’escut de Jaume Fiella i a la façana presenta un arc de mig punt amb carreus ben treballats.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Rambla Doctor Pearson
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
L’enderrocament de les muralles va suposar un creixement urbanístic de Tremp més enllà de l’antic recinte emmurallat. Un creixement que es va veure afavorit per les obres de La Canadenca i que es va ordenar amb el projecte de Rafel Moore conegut com a Pla Moore del 1927. Tremp tenia llavors 2004 habitants.
S’urbanitzaven grans superfícies de finques i prats situades al voltant del nucli antic, eren la sort de Sullà, el prat de Sullà i la sort de Mir. En aquests terrenys es va ubicar l’eixample trempolí de la Rbla. Dr. Pearson, la Plaça Catalunya, l’Avinguda Espanya, i Passeig Pare Manyanet i carrer Indústria.
La Rambla Dr. Pearson es va començar a urbanitzar a inicis del segle XX, passava de ser l’antic camí vell de Palau a ser la carretera d’entrada a Tremp des del sud. El 15 de maig de 1915 l’Ajuntament va aprovar dedicar el nom del carrer al Dr. Pearson, enginyer en cap de La Canadenca, mort el 7 de maig del 1915 al naufragi del Lusitània.
A partir dels anys 20 el Passeig (nom popular amb que es coneix la Rbla. Dr. Pearson) es va convertir en el nou centre neuràlgic d’oci i esbarjo en què es van establir els societats corals La Lira (disposava de teatre, cafè i cinema), el Sindicat Agrícola va instal·lar un cinematògraf de Diorama. Es celebraven esdeveniments esportius, s’hi van traslladar les fires agrícoles i als anys 60 la fira de maquinària agrícola.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Col·legi Sant Josep (Epicentre)
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Aquest edifici va ser el Col·legi Sant Josep fundat pel Pare Manyanet. El mateix 1864 el Pare Manyanet havia fundat la Congregació de Fills de la Sagrada Família i per aquest motiu va veure la necessitat de crear una escola a la seva població natal.
Al seu costat hi havia adossats elements arquitectònics característics del període baix medieval, com el portal de Soldevila, la torre coneguda com la dels Padres, d’estil gòtic i el tram de muralla que tancava el Passeig del Vall.
Antigament aquest edifici havia estat propietat de la família benestant dels Ferrer i al segle XIX va passar a ser el Col·legi Sant Josep. Des de l’any 1864 era un col·legi masculí i privat en què s’hi ensenyava educació i instrucció moral dels nens tant a primària com a secundària. Va estar funcionant amb normalitat fins el 1933 quan la situació política convulsa dins el període de la II República va obligar a tancar-lo. Acabada la guerra, l’any 1942 va tornar a reobrir fins el 1961. La Congregació de la Sagrada Família va cedir l’edifici a l’Ajuntament de Tremp per tal que hi instal·lés les escoles nacionals, tot i que les escoles es van construir al Carrer Tarragona (actual Escola Valldeflors) mentre que l’ensenyament secundari va traslladar-se al parc del Pinell a l’edifici del Col·legi dels Salesians, actual Institut d’Ensenyament Secundari.
Als anys 90 el Col·legi Sant Josep va ser enderrocat i avui és l’edifici de l’Epicentre, centre de visitants del Geoparc Orígens.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Pont de Sant Jaume
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Construït a les darreries del segle XV era el punt d’accés entre la vila de Tremp i el Convent de Sant Jaume de Pallars.
El pont va ser construït per encàrrec del Baró de Claret, d’estil romànic, presenta 4 arcuacions de mig punt, té 70m de longitud i 2,15 d’amplada. Ha estat restaurat en diverses ocasions. L’any 1700 va haver de ser reconstruït a causa de l’enfonsament d’un dels seus trams, anys més endavant el convent va sufragar la reconstrucció d’una de les columnes a causa del seu deteriorament.
La fundació del convent extramurs de la vila de Tremp va suposar una gran influència en el desenvolupament urbanístic de Tremp ja que per accedir-hi es va haver d’obrir un camí d’accés i a més construir un pont que salvava l’alçada del barranc de Sant Jaume també conegut com Riu-Tremp o torrent de la Font Vella. També era la unió natural del nucli antic sortint pel portal de Capdevila i del Raval.
El convent de Sant Jaume, Estudi General o Schola Christi, sota l’Ordre dels Dominics, va estar en funcionament fins el 1835 quan amb les desamortitzacions va passar a mans privades i va ser enderrocat. El 1903 es construïa una Casa dels pobres fundada per Francesc Llinàs fins que l’any va ser restaurat i és l’edifici de l’Alberg del Pallars.
Més informació a la secció de patrimoni
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Casa Feliu
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Casa senyorial dels Barons de Claret, que té l’entrada principal a la Plaça d’Església i la façana posterior a la plaça Capdevila. La part més noble de l’edifici són els vitralls de colors de la façana de la Plaça Capdevila.
L’edifici és BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i es tracta d’un edifici de 3 plantes amb un superfície total de 2063m2. Té una estructura per planta que anava d’acord amb la categoria social dels que hi vivien. S’accedia a la casa per la Plaça de l’Església i a la planta baixa hi havia l’entrada dels carruatges i els magatzems. Per accedir a la primera planta hi ha una gran escalinata amb baranes de ferro que porta a l’habitatge dels propietaris de la casa, que en aquest cas van ser els barons de Claret, després Bonifaci Mir i en última instància l’advocat i polític Àngel Feliu.
Feliu va realitzar una reforma integral de l’edifici a finals del XIX, i és d’aquesta època en que es poden observar elements arquitectònics diversos, a la primera planta hi ha una gran balconada de ferro amb les inicials AF que corresponen a Àngel Feliu i també presenta un tribuna de fusta a l’exterior amb vitralls de colors. A la part de Capdevila hi ha unes vidrieres amb vitralls policromats que han permés tancar la terrassa. En canvi, la segona planta és molt més austera en decoració a la façana i estava destinada al servei domèstic de la casa.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Casa Sullà
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Casa Senyorial que havia estat propietat dels Barons de Sullà. Els Sullà eren un llinatge nobiliari procedent de Salàs de Palars dels què se’n té constància documental des del segle XV. Eren grans terratinents i senyors de Sapeira, Meüll i Tremp i com a nobles que eren disposaven d’un gran patrimoni immobiliari. A Tremp, a banda de tenir la casa tenien grans superfícies de terreny conlindants amb la muralla com són la Sort de Sullà i el Prat de Sullà
Casa Sullà és un edifici d’uns 1000m2 distribuït en diverses plantes. Tenia un gran entrada, que actualment encara es conserva i es pot veure l’escut nobiliari dels Sullà. Aquesta entrada permetia l’entrada de carruatges a l’interior, a la planta baixa també hi havia l’antiga capella de la què es conserven les voltes d’estil gòtic (on actualment hi ha l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà) i per accedir a la resta de plantes hi havia una gran escalinata.
Aquest edifici es va restaurar en diverses ocasions, als segles XVII i XIX fet que feia suposar que la família passava per un bon moment econòmic. De la família dels Sullà, Ignasi Maria de Sullà i de Casanova i el seu germà Joaquin Maria van dedicar-se a la política i van ser escollits com a Diputats a Corts, el 1844 i 1871 respectivament. Durant la guerra civil l’edifici va ser confiscat i va passar a ser caserna de la Guàrdia Nacional Republicana i amb el franquisme va passar a ser caserna de la guàrdia civil fins als anys 90 quan Rosa Siscart Canal va vendre l’edifici al Consell Comarcal per falta de descendència.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Parc del Pinell
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
És la zona verda i lúdica de Tremp, té 5ha de superfície i està situat a la zona coneguda com la Pedra Santa. El nom d’El Pinell es va oficialitzar el 1972. El parc del Pinell es va construir el 1936 durant el mandat de l’alcalde republicà Josep Rosell.
Des del 1892 es van iniciar les negociacions entre l’Ajuntament i Capitania General de Catalunya per tal de construir una caserna militar en aquests terrenys. Des de Capitania General de Catalunya s’havia ofert la dotació d’una guarnició d’infanteria a canvi que l’ajuntament els proveís d’una casa-quarter. Però la construcció d’aquest emplaçament no es va veure materialitzada, fins que el 1920 el tema de la ubicació d’una casa caserna es van reprendre de nou fins el punt que s’havien signat les escriptures dels terrenys per edificar la caserna.
Però van passar els anys i no s’hi va fer res, fins que el 1927 l’Ajuntament va demanar a Capitania General la cessió dels terrenys mentre no s’hi construís la caserna i així el 1930 l’Ajuntament va acordar en ple extraordinari demanar al Ministeri de Guerra la devolució de la finca. Des de 1931 l’alcalde Rosell va viatjar Madrid per negociar amb el Ministeri de l’Exèrcit recuperar els terrenys de La Pedra Santa.
La finca va ser retornada al municipi la primavera de 1936 i des de llavors es va treballar per realitzar un projecte de parc d’esports i jardins municipals. S’hi va projectar un camp de futbol, una pista de ball, un velòdrom, un pista de patinatge, dues pistes de tennis i una piscina amb dutxes i vestidors... era un projecte de gran magnitud allunyat de les necessitats reals.
Les obres van començar amb un pressupost de 14.000 pessetes per fer una gran plantació d’arbres i l’aplanament del terreny per construir el camps de futbol i les piscines. Però amb la guerra civil les obres van quedar aturades i no es van reprendre fins els anys 50 amb les replantacions dels arbres, aconseguint un espai de gaudi atractiu pels trempolins i no és fins els anys 60 que es van construir les piscines, tot i que la superfície del parc es va reduir en 1,4ha per la petició de la construcció dels centres d’ensenyament dels Salesians i anys més endavant del Casal d’Avis.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Subseu Institut Cartogràfic i Geològic
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
És l’edifici de la subseu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya des de l’any 2010.
Situat lluny del nucli urbà és un edifici peculiar, amb una estètica de construcció contemporània que integra preceptes d’arquitectura bioclimàtica i es concep com un edifici sostenible i eficient, també compta amb sistemes de reutilització de l’aigua de les pluja i la climatització es realitza a partir de l’aprofitament de l’energia geotèrmia.
Se’l coneix popularment com el “Rovellat” a causa del color oxidat de les façanes.
Als voltants de l’ICGC, des de l’any 2020 es pot visitar el PGOM (Pirineus Geological Open Museum), un museu geològic dels Pirineus que es trobar situat a l’aire lliure. El seu objectiu es apropar la geologia a la ciutadania de manera planera i centrat l’atenció en els Pirineus i l’evolució de la Terra i la vida.
Aquest museu consta de 3 àmbits: el Jardí de les Roques (situat al barranc del Joncar presenta 13 blocs de pedra representatius dels Pirineus, l’Avinguda dels Temps Geològics (situada al Passeig Pompeu Fabra mostra l’evolució cronològica de la Terra i la vida) i el Far ( un torre de 6m d’alçada formada per acer i roques situada enmig del Jardí de les Roques i l’Avinguda dels Temps Geològics).
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme
Casal Pare Manyanet
Accés audioguia Acceso audioguia Audio guide access Accès Audioguide
Restaurat l’any 2011 l’edifici és la casa natal de Josep Manyanet i Vives, fundador de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. L’edifici pretén ser la recreació real de la vivenda de la família de Josep Manyanet i vol reconstruir l’ambient de la vila de Tremp al segle XIX.
És un edifici amb 5 plantes que permet acostar el visitant a la personalitat de Josep Manyanet, l’ambient familiar i els orígens de la seva vocació cristiana.
La planta baixa és l’accés a la vivenda i l’espai on es reunia la família al costat del foc. La primera planta correspon a les habitacions austeres de les seves germanes, l’arbre genealògic de la família, imatges de la vila Tremp i el món rural del segle XIX. La segona planta exposa la cambra de naixement de Josep Manyanet, les principals etapes de la seva formació acadèmica i religiosa. La tercera planta mostra l’habitació de Manyanet i l’etapa de catequista, sacerdot i fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família. La quarta planta està dedicada a la producció literària de Manyanet i del que s’ha escrit sobre ell. Per últim, la cinquena planta és una imatge de Manyanet realitzada amb imatges d’alumnes de les Escoles Manyanet d’arreu del món.
Aquesta audioguia ha estat possible gràcies al suport del Departament d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya - Pla de Foment de Turisme